SEGLE XII – INICI

SEGLE XII – INICI

L’ordre dels monjos cistercencs de l’abadia de Santa Maria de Poblet i l’ordre dels monjos-guerrers dels Templers establerts a Barberà, transmeten els seus coneixements als pagesos per conrear la vinya de manera profitosa i extreure’n els millors vins.

SEGLE XVIII – EXPORTACIÓ

SEGLE XVIII – EXPORTACIÓ

L’exportació del vi cap a Europa i Amèrica converteix la vinya en el conreu gairebé exclusiu de la comarca. Es construeixen marges i bancalades, per aconseguir la màxima quantitat de sòl conreable, i també la línia ferroviària Reus-Montblanc per traslladar els vins de la Conca de Barberà als ports del litoral tarragoní.

SEGLE XIX – SINDICAT

SEGLE XIX – SINDICAT

La plaga de la fil·loxera acaba amb l’època d’esplendor i és la pagesia de la comarca qui ressorgeix amb renovada empenta. La Conca de Barberà és pionera a tot l’Estat espanyol en l’agrupació dels pagesos en cooperatives vinculades al sector vitivinícola i, l’any 1894, es funda un sindicat per elaborar el vi en comú.

SEGLE XIX – REPLANTACIÓ

SEGLE XIX – REPLANTACIÓ

El sindicat de Barberà inicia la replantació de les vinyes de la Conca de Barberà sota la influència de Joan Esplugas, un propietari que coneix els sistemes de lluita contra la fil·loxera després de realitzar un viatge a França.

SEGLE XX – PROMOCIÓ

SEGLE XX – PROMOCIÓ

L’advocat i periodista montblanquí Joan Poblet i Teixidó, des de les pàgines dels setmanaris de l’època, promou l’associacionisme dels pagesos. Destaca també la figura de l’advocat Albert Talavera, impulsor de la mancomunitat de les cooperatives de la comarca en una federació de cooperatives.

SEGLE XX – CELLER COOPERATIU

SEGLE XX – CELLER COOPERATIU

El 1903 s’alça el celler cooperatiu al poble de Barberà, considerat el primer edifici de nova planta de tot l’Estat. Josep M. Rendé, de l’Espluga de Francolí, esdevé capdavanter del moviment cooperatiu a la comarca i el 1912 impulsa la construcció del celler de la seva vila.