LA CONCA

La Conca de Barberà

Història

El vi en la història de la Conca de Barberà

L’evolució de la viticultura a la Conca de Barberà ha anat molt lligada a l’evolució històrica de la comarca. Els seus antecedents més remots es remunten als temps dels romans i, possiblement, abans i tot. Però durant l’ocupació sarraïna, els vinyars pràcticament desapareixen del territori, ja que l’Alcorà en prohibeix el seu conreu. No serà fins a la baixa edat mitjana que el conreu de la vinya jugarà un paper molt important.

Cooperativa de Barberà de la Conca. La més antiga de l'estat Espanyol
» Cooperativa de Barberà de la Conca. La més antiga de l'estat Espanyol

Al segle XII, les terres de la Conca comencen a ser colonitzades pels catalans. Dues institucions, l’orde dels monjos cistercencs de l’abadia de Santa Maria de Poblet i l’orde dels monjos-guerrers dels Templers establerts a Barberà, van transmetre als pagesos els seus coneixements i experiències sobre la manera més profitosa i adient de conrear la vinya per extreure’n els millors vins. Aquests ensenyaments dels monjos, transmesos de pares a fills, han perdurat fins a l’actualitat.

El conreu de la vinya a la Conca de Barberà va avançar un altre pas de gegant a partir de finals del segle XVIII i sobretot a mitjan segle XIX. L’exportació de vi i aiguardent cap al nord d’Europa i el continent americà va convertir la vinya en el conreu gairebé exclusiu de la comarca. Fou l’època de la construcció de marges i bancalades a les muntanyes per aconseguir la màxima quantitat de sòl conreable i també els anys de la construcció de la línia ferroviària Reus-Montblanc per traslladar més ràpidament i econòmicament els vins de la Conca de Barberà als ports del litoral tarragoní.

L’extensió de la plaga de la fil·loxera per la comarca a finals del segle XIX anorrearia completament aquella època d’esplendor. Però la pagesia de la comarca, fent un enorme esforç, va saber ressorgir amb renovada empenta. La Conca de Barberà va ser pionera a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, en l’agrupació dels pagesos en cooperatives agrícoles vinculades bàsicament al sector vitivinícola.

Així, l’any 1894, els pagesos del poble de Barberà fundaren un sindicat per elaborar-se el vi en comú. Sota la influència de Joan Esplugas, un propietari que coneix els sistemes de lluita contra la fil·loxera després de realitzar un viatge a França, el sindicat de Barberà inicia la replantació de les vinyes a la Conca. L’èxit coronà els esforços i el 1903 s’alça el primer edifici de nova planta de tot l’Estat, concebut com a celler cooperatiu, al poble de Barberà.

Poc temps després, Josep M. Rendé, de l’Espluga de Francolí, esdevingué capdavanter del moviment cooperatiu a la comarca i impulsà, el 1912, la construcció del celler de la seva vila.

També cal esmentar la figura de l’advocat i periodista montblanquí Joan Poblet i Teixidó, que des de les pàgines dels setmanaris de l’època promogué l’associacionisme dels pagesos, i el també advocat sarralenc Albert Talavera, impulsor de la mancomunitat de les cooperatives de la comarca en una federació de cooperatives.