LA CONCA

La Conca de Barberà

Geografia

La Conca de Barberà és una comarca catalana situada al nord de la província de Tarragona. La zona de producció vitícola es concentra bàsicamenta la regió que deu la seva formació geològica a l’acció erosiva del riu Francolí i del seu afluent, l’Anguera. L’acció combinada d’aquests dos rius al llarg dels mil·lennis ha configurat la fisonomia d’aquesta part de la comarca com la d’una vall fluvial envoltada de carenes muntanyoses: a l’est, les serres de Miramar i del Cogulló; a l’oest, les serres del Tallat i de Vilobí; al nord, les serres de Montclar, Codony i Comalats; i al sud, les muntanyes de Prades.

Les vinyes emparades per la denominació d’origen s’estenen pel territori que integren els següents termes municipals: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Senan, Solivella, Vallclara, Vilaverd i Vimbodí.

Les altituds es troben majoritàriament compreses entre els 350 i 600 m, fet que condiciona uns vins de caràcter fresc i lleuger, amb una gran expressió aromàtica.

Mapa de la Conca de Barberà

Sòls

Els sòls són, en la seva gran majoria, de naturalesa calcària i pobres en contingut de matèria orgànica. Poden ser argilosos, amb un característic color rogenc o d’una textura més lleugera i coloració bruna. Al fons de la conca hi ha terrasses fluvials. A l’extrem sud-oest de la comarca i a la falda de les muntanyes de Prades, també hi són presents els sòls de llicorella.

Sòls Calcaris

Calcaris

A la zona central de la Conca de Barberà. Pobres en contingut de matèria orgànica. Textures franc-llimosa i franc-argilosa

Terrasses fluvials

Terrasses fluvials

Amb gran presència de còdols al fons de la Conca de Barberà (perfil profund, valls del riu Francolí i Anguera)

Sòls de Pissarra

Pissarra

A l’extrem sud oest de la comarca, a les vessants de les muntanyes de Prades