Un reflex dels esforços de les generacions dels pagesos, que des de finals del segle XIX lluitaren per tornar a aixecar l’economia agrícola de la comarca, són els cellers modernistes, anomenats “catedrals del vi” per Àngel Guimerà, i que constitueixen edificacions de gran valor dins del patrimoni arquitectònic de la Conca de Barberà i de Catalunya.

Els ideòlegs-constructors d’aquestes veritables catedrals de l’esforç solidari dels pagesos van ser els arquitectes Pere Domènech i Cèsar Martinell. Del seu geni creatiu van sorgir aquestes construccions que van saber enllaçar la rica empremta que l’art gòtic havia deixat a la comarca amb la modernitat i funcionalitat necessàries per a l’ús que havien de tenir.

A continuaciò, es mostra una relació d’aquests cellers modernistes, on apareix l’any de construcció i el nom de l’arquitecte creador:

Pere Domènech i Roura
1912 Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí
1914 Celler Cooperatiu de Sarral

Cèsar Martinell i Brunet
1917 Celler Cooperatiu de Barberà
1918 Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt
1919 Celler Cooperatiu de Montblanc
1919 Celler Cooperatiu de Pira